Diumenge cal anar a votar i votar SI a l’Estatut que ens reconeix com allò que som i sentim com a poble, una nació, però que a més ens dona millors eines per a la construcció d’una societat democràtica i avançada de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada amb Europa.
Aquest Estatut no és de ningú, i, pot ser el de tots, ara o més endavant amb el seu desenvolupament.
Si volem un millor estatut per avui, per demà, per nosaltres i pels nostres fills i nets. Cal votar SI diumenge.
Aquest era el text que m’havia preparat per acabar el debat sobre el Nou Estatut que hem gravat aquesta tarda a Canal Blau Televisió de la meva ciutat, Vilanova i la Geltrú.
No l’he dit exactament així, perquè en tot debat vas modulant el que portes preparat amb el que també diuen les altres persones, representants dels altres partits.
El conductor del debat l’ha dividit en tres blocs: identitat nacional, finançament i competències. I després un darrer torn sense possibilitat de polemitzar.
En el primer bloc hem estat tots i totes molt correctes en les nostres posicions, però en el segon, el de finançament ha començat el debat entre nosaltres, i les puntualitzacions respecte el tema de les infraestructures i la temporalitat dels set anys, però ha estat en el del marc competencial el que ha ofert més contrast d’opinió, bàsicament entre el representant del PP i els que demanem el SI.
M’ha sorprès que ERC que en tantes ocasions ha demanat la negociació d’un nou Estatut, ara com que demana el no per aquest text, ens digui que no era necessari la negociació d’un nou text estatutari i que es podia fer amb lleis orgàniques i negociació separada de la financi-les-hi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario