REFERENDUM : 8 dies

Ahir vaig compartir acte de campanya amb la Lidia Santos a Sant Martí de Sarroca. La Lidia, ponent del grup Socialista-Ciutadans pel canvi en la redacció del nou Estatut, va explicar-nos que aquest és el primer Estatut elaborat pel Parlament de Catalunya, ja que l’Estatut de Sau de 1979 o l’Estatut de Nuria són redactats per comissions creades prèvies a constituir el Parlament.
L’Estatut de Sau, que alguns ara troben tant bo, compta, sols, amb 57 articles, menys articles que els que el nou text dedica a competències, que són 67 (64 desenvolupa competències concretes i 3 a definir el tipus de competències ), aquesta concreció és fruit del desig de clarificar responsabilitats per no tenir entrebancs en el moment d’exercir-les i de l’experiència d’aquests anys.
Alguns critiquen la llargària del Nou Estatut amb els seus 223 articles, però el realment important es haver aconseguit un text que recull les aspiracions nacionals i atorga més autogovern a Catalunya, un nou finançament i més competències, a més amplia nous drets amb l’objectiu de contribuir al progrés, el benestar i la igualtat entre les persones.

INFORMACIÓ DE L’ESTATUT : La justícia


L’Estatut busca modernitzar l’administració de Justícia. El conjunt de propostes que conté busquen la proximitat i reduir el col·lapse que pateixen alguns tribunals.
a) proximitat en la jurisdicció: els conflictes que s’originen a Catalunya es jutgen a Catalunya: no caldrà anar al Tribunal Suprem, que és un dels tribunals més col·lapsats i amb més retards. El tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’última instància. El TS només es reserva la potestat d’unificar doctrina.
b) Es preveu la creació de tribunals de comunitat o de proximitat per als assumptes menors. Amb això, es pretén més rapidesa i alliberar els jutjats de primera instància dels assumptes menys importants, que són molt nombrosos.
c) Proximitat en la gestió: Els treballadors de l’administració de justícia dependran de la Generalitat (excepte jutges, magistrats i fiscals). Actualment tot aquest personal (uns 7.000) depenen de les dues administracions, cosa que comporta molts problemes operatius.
d) Els jutges i els magistrats seran governats des de Catalunya, pel Consell de Justícia de Catalunya, una desconcentració del Consell General del Poder Judicial. Amb aquesta mesura es busca també més proximitat, sense trencar la unitat del poder judicial.
Totes aquestes mesures s’hauran de desenvolupar en la Llei Orgànica del Poder Judicial, que s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats durant aquesta legislatura.