Ahir la premsa ens informava que el líder del PP, Mariano Rajoy, ja havia encarregat la redacció d’un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut.
La notícia ens dona a entendre que el PP confia poc en que guanyi el no, en el referèndum del dia 18, quan ja encarrega el recurs d’inconstitucionalitat i, a més, ens dona a entendre que si guanya el SI com opció volguda pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya no li mereixerà cap respecte.
Avui a la premsa podem llegir com el líder de CiU, Artur Mas, promet la supressió d’impostos, convertint la campanya pel Referèndum en una precampanya d’eleccions autonòmiques, no és estrany ja que ell porta anys convertint l’acció política en una campanya de promoció de la seva persona.
Informació de l’Estatut: la identitat nacional
L’Estatut reconeix la singularitat nacional de Catalunya i en el seu preàmbul la defineix com a nació, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, alhora que equipara un concepte de nacionalitat amb el de realitat nacional.
La definició de Catalunya la trobem a l’article 1 com a nacionalitat que exerceix el seu autogovern d’acord amb la Constitució i aquest estatut que és la norma institucional bàsica.
Per primer cop, el nou estatut reconeix drets històrics en els àmbits del dret civil, la llengua, la cultura i la seva projecció en l’educació i en el sistema institucional.
L’Estatut també es refereix als símbols nacionals, que juntament amb la bandera (que ja hi era en el del 79) hi situa la festa i l’himne.
No hay comentarios:
Publicar un comentario