També he comentat que aquell any per la Festa Major decidirem que el dia 4 d’agost, en l’acte més multitudinari de la Festa Major, el castell de focs d’artifici, canviaríem el típic rètol per a cremar de “Festa Major 1979”, pel de “Volem l’Estatut”.
Enguany ho hem de demostrar amb una alta participació, el proper dia 18 de juny, i, si diem SI a la pregunta que se’ns formula, obrirem noves possibilitats per a Catalunya. Com li agrada dir al president Pasqual Maragall, el millor està per venir, i, vindrà amb la seva aprovació.
Avui adjunto l'article que em publica el Diari de Vilanova
L’ESTATUT I LES PERSONES
A mesura que es va apropant el dia 18 de juny, dia del referèndum per conèixer la voluntat dels catalans i catalanes respecte el text de l’estatut, em trobo més persones que em pregunten respecte quines són les millores que els afectarà en la seva qualitat de vida.
No hem de buscar la resposta a la pregunta en la seva individualitat, sinó en la globalitat. El nou Estatut ens afecta a tots i totes ja que és l’eina que permetrà construir una Catalunya basada en la cohesió social, que aposti per la cultura de la pau, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i de les tecnologies de la informació i de la comunicació, que reconegui la riquesa de la diversitat i que fomenti la nostra cultura dins i fora de la nostra nació.
L’Estatut, en el seu conjunt, defineix el país que volem: un país avançat social i políticament i que vol garantir el benestar de les persones no com una declaració d’intencions, sinó com un autèntic pacte o acord social, el qual s’expressa a través de la voluntat de treballar per un conjunt de valors col·lectius i de drets individuals. Aquest pacte social parla de la gent, i més concretament de compromís amb aquells col·lectius que més necessiten que se’ls garanteixi la dignitat i la plena ciutadania. Per fer-ho, l’Estatut incorpora un títol de drets i deures, de principis rectors que fan referència als compromisos dels poders públics amb els seus ciutadans i ciutadanes com a resposta a la demanda expressada per la societat civil catalana. Proclama la voluntat de Catalunya per a garantir la plena integració social, i l’exercici en condicions d’igualtat dels drets de ciutadania per als menors, els joves, la gent gran, les dones, les persones amb discapacitats i les persones que viuen en situació de pobresa.
Per primera vegada s’estableixen vint-i-un articles que defineixen drets civils (en l’àmbit de les persones, de les famílies, dels infants, de la gent gran i el dret a viure amb dignitat ), drets socials (en els àmbits de l’educació, la salut, els serveis socials, el treball, l’habitatge o el medi ambient), drets polítics i administratius ( a la participació i a la integració en els afers públics) i drets lingüístics (davant les administracions en relació a l’aranès i a l’ús de la llengua que lliurement escullin, sense oblidar el deure de conèixer tant el castellà com el català). També contempla catorze articles amb els principis rectors per fomentar la participació, la perspectiva de gènere, la memòria històrica, l’habitatge digne, la cohesió social, el medi ambient, el desenvolupament sostenible i l’equilibri territorial, entre altres.
Reconeix els seus drets a les persones amb discapacitat (350.000 catalans i catalanes) i aposta per la seva plena integració social, econòmica i laboral. Es compromet amb el respecte, la protecció i la plena integració de la gent gran, volent evitar que l’edat es converteixi en un factor d’exclusió social. Vol contribuir a que els joves accedeixin a la plena ciutadania i aposta per la seva emancipació. Promou l’accés al món laboral i a l’habitatge. Garanteix la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i afavoreix que la perspectiva de gènere impregni les polítiques públiques. Facilita el ple desenvolupament dels infants dins la família i la societat i es compromet a protegir els menors en situacions de maltractament, abandonament i pobresa. Manifesta la voluntat de treballar per mitigar la pobresa i d’eradicar-la i atorga rendes de suport per a qui la pateix, comprometent-se a vetllar per la integració de qui es troba en risc d’exclusió social.
No puc respondre a la individualitat. No sé si el nou estatut afavorirà al lector d’aquest article, però si que sé que afavorirà a la col·lectivitat, als necessitats, als emprenedors, en definitiva a les persones, al ciutadans de Catalunya. Només això, ja es val el SÍ.
A mesura que es va apropant el dia 18 de juny, dia del referèndum per conèixer la voluntat dels catalans i catalanes respecte el text de l’estatut, em trobo més persones que em pregunten respecte quines són les millores que els afectarà en la seva qualitat de vida.
No hem de buscar la resposta a la pregunta en la seva individualitat, sinó en la globalitat. El nou Estatut ens afecta a tots i totes ja que és l’eina que permetrà construir una Catalunya basada en la cohesió social, que aposti per la cultura de la pau, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i de les tecnologies de la informació i de la comunicació, que reconegui la riquesa de la diversitat i que fomenti la nostra cultura dins i fora de la nostra nació.
L’Estatut, en el seu conjunt, defineix el país que volem: un país avançat social i políticament i que vol garantir el benestar de les persones no com una declaració d’intencions, sinó com un autèntic pacte o acord social, el qual s’expressa a través de la voluntat de treballar per un conjunt de valors col·lectius i de drets individuals. Aquest pacte social parla de la gent, i més concretament de compromís amb aquells col·lectius que més necessiten que se’ls garanteixi la dignitat i la plena ciutadania. Per fer-ho, l’Estatut incorpora un títol de drets i deures, de principis rectors que fan referència als compromisos dels poders públics amb els seus ciutadans i ciutadanes com a resposta a la demanda expressada per la societat civil catalana. Proclama la voluntat de Catalunya per a garantir la plena integració social, i l’exercici en condicions d’igualtat dels drets de ciutadania per als menors, els joves, la gent gran, les dones, les persones amb discapacitats i les persones que viuen en situació de pobresa.
Per primera vegada s’estableixen vint-i-un articles que defineixen drets civils (en l’àmbit de les persones, de les famílies, dels infants, de la gent gran i el dret a viure amb dignitat ), drets socials (en els àmbits de l’educació, la salut, els serveis socials, el treball, l’habitatge o el medi ambient), drets polítics i administratius ( a la participació i a la integració en els afers públics) i drets lingüístics (davant les administracions en relació a l’aranès i a l’ús de la llengua que lliurement escullin, sense oblidar el deure de conèixer tant el castellà com el català). També contempla catorze articles amb els principis rectors per fomentar la participació, la perspectiva de gènere, la memòria històrica, l’habitatge digne, la cohesió social, el medi ambient, el desenvolupament sostenible i l’equilibri territorial, entre altres.
Reconeix els seus drets a les persones amb discapacitat (350.000 catalans i catalanes) i aposta per la seva plena integració social, econòmica i laboral. Es compromet amb el respecte, la protecció i la plena integració de la gent gran, volent evitar que l’edat es converteixi en un factor d’exclusió social. Vol contribuir a que els joves accedeixin a la plena ciutadania i aposta per la seva emancipació. Promou l’accés al món laboral i a l’habitatge. Garanteix la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i afavoreix que la perspectiva de gènere impregni les polítiques públiques. Facilita el ple desenvolupament dels infants dins la família i la societat i es compromet a protegir els menors en situacions de maltractament, abandonament i pobresa. Manifesta la voluntat de treballar per mitigar la pobresa i d’eradicar-la i atorga rendes de suport per a qui la pateix, comprometent-se a vetllar per la integració de qui es troba en risc d’exclusió social.
No puc respondre a la individualitat. No sé si el nou estatut afavorirà al lector d’aquest article, però si que sé que afavorirà a la col·lectivitat, als necessitats, als emprenedors, en definitiva a les persones, al ciutadans de Catalunya. Només això, ja es val el SÍ.
No hay comentarios:
Publicar un comentario